Bé, trenco la pausa temporal per uns breus moments.
No sé si us heu trobat, de vegades, que hi ha gent que s'intenta fer el graciós constantment. A mi personalment, em fa molta ràbia.
Un d'aquests graciosos és l'objecte d'aquest post. Hi ha algú que durant aquesta setmana no ha parat de fer pings a Bitàcoles.net mitjançant el Ping-it de Noctambul.net. El nom que posa (Bloc de notes - Pena de mort) fa referència a un article curiosament titulat Pena de mort que vaig escriure fa bastant de temps.
Algú serà condemnat a pena de mort, i us puc assegurar que aquest algú no serà Bloc de Notes.
Fem una parada.
Supos que un dia o altre ens tornarem a veure les cares.
No és un intercanvi de fluids, però el de l'esquerra és un boli "bic".
Festivaaal del humoooor!
(Ve d'un post anterior)
En Carles, el professor d'anglès, estava preparant la venjança.
La venjança és un plat que se serveix fred, solia dir, però aquell dia se sentia calent. Calent de ràbia, vull dir.
Quan tots els alumnes van tornar del pati, en Carles va començar la seva màster-class sobre les Scotch-Brites.
- As you will see today, Scotch-Brite's world is where smart cleaning tools and creative ideas mean new cleaning solutions. When you clean smarter, the world looks a whole lot brighter.
Semblava que s'ho hagués copiat de la mateixa pàgina web d'Scotch-Brite, però no és només aquest el motiu pel qual tots els alumnes es van tornar a quedar amb la boca oberta i un pam de nas. La Laura havia tornat a sortir plorant de la classe.
Però no havia quedat aquí.
Al cap de cinc minuts la Laura va tornar a entrar a classe. Portava una altra caixa d'Scotch-Brites. Però aquest cop no eren només esponges. Hi havia també pals de fregar escombretes pel lavabo draps baietes sabó esprai pato-wc.
- Do you think that when you clean smarter the world looks a whole lot brighter? So let's clean, and you will see me brighter.
I li va llançar un pot de sabó i una esponja, la Laura es va treure la camisa i va començar a esborrar la pissarra ensabonar les taules espolsar les cadires tirar bolígrafs per la finestra.
De nou, en Carles li va pregar que sortís de classe i recollís el merder. La Laura va sortir de classe, però en Carles va demostrar davant de tota que no era tant dolent fregant.
Uau! Quins "noticions" que pengen a E-noticies.com, no creieu?
Jo hi vaig ser.
Jo hi vaig ser quan algú estava convertint el mític cartell de l'Illa BCNvinguts en BCNvinguts al Fotut 2004.
Bé, jo hi era, però dins del cotxe.
Aquest cartell és el que hi ha més avall de TV3, per l'antiga A-2 (que em sembla que ara es diu B-23).
Un dia em vaig proposar que no parlaria sobre el Fòrum 2004.
Però és impossible no parlar-ne.
Titulars de les notícies més importants sobre el Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004:
I fins aquí la informació més important sobre el Fòrum.
Cada cop que penso en tu
Sento com una bala que m'atravessa en un llampec blau
No és un problema meu, però és un problema que em trobo
El fet de viure en una vida que no puc deixar endarrere.
No té cap sentit que em diguis
Que la saviesa d'un boig no m'alliberarà
Però aquesta és la manera com funciona
I és el que ningú sap
I cada dia creix la meva confusió
Cada cop que et veig caure
Jo m'agenollo i reso
Esperant aqueix moment final
En què diguis els mots que no puc dir.
Em sento bé, molt bé
Em sento com mai m'hauria d'haver sentit
Sempre que passa això, no sé què dir
Per què no podem ser nosaltres mateixos com vam ser temps endarrere?
No sé què pot voler dir, això
No crec que siguis el que sembles
Ho admeto
Que si faig mal a algú més
Mai no veurem el que tenim la intenció de ser.
(Frente - Bizarre Love Triangle) La de l'anunci del Golf
Els animals, a diferència de les persones, no tenen crisis existencials. I això els beneficia.
Posaré un exemple: si un gos es queda cec, no li pillarà la paranoia, ni es culparà, ni es quedarà per casa sense sortir,
, no es qüestionarà el perquè es queda cec.
El gos simplement pensarà coi, que fosc que està avui.
Sense complexos. Ras i curt.
La culpa, pels altres, o, en el seu defecte, pel món exterior.
Més llibertat.
Les persones hauríem de ser com els gossos. Com deia un cantautor alemany: "Hi ha dies en que m'agradaria ser el meu propi gos".
La Laura estimava en secret el professor d'anglès (l'imbècil del professor d'anglès). Era tan guapo... i tan imbècil! La Laura s'havia tenyit de verd, i s'havia fet la permanent, i també havia decidit lligar-se'l costés el que costés. De manera que aquell matí de dilluns, després de planejar-ho tot al mil·límetre, la Laura li va dir: "jo dec semblar un Scotch Britte, però aquest cap de setmana he follat com mai, en canvi tu, amb la cara que fas, segur que vas veure massa cervesa i després no se t'aixecava."
Catarsi. El professor d'anglès la va fer fora de classe. Allò seria la revolució. A partir d'aquell moment s'esdividrien mil trobades amb el director, el professor d'anglès, els pares de la Laura... què calia fer? Quin càstig es mereixia la Laura? Ell estava indignat. Però des d'aquell dia no va poder evitar imaginar-se follant amb la Laura. Allò era només el començament.